Blog de cuina tradicional dolça i salada!

dimecres, 29 de febrer de 2012

BESCUIT 2 COLORS: DE MASCARPONE I XOCOLATA




Amb aquest bescuit hem va inspirar la Teresa Solsona ja que un dia hem va deixar provar el seu de mascarpone i el vaig trobar molt bo, així que vaig pensar en fer-lo una mica diferent. La veritat que el resultat hem va sorprendre ja que va quedar molt melós i amb una presencia molt bonica!

Ingredients:

4 ous
250gr de formatge mascarpone (1 terrina)
250gr de farina
150gr de sucre
150gr d’oli ( ¾ de l’envàs del formatge)
1 sobre de llevat
1 culleradeta de sucre  de vainilla
3 cullerades soperes de cola-cao
1 cullerada sopera de cacau pur Valor

1.Batre els ous i els sucres fins que doblin el volum, agregar l’oli i el formatge i batre molt be fins que sigui tot integrat. Posarem a prescalfar el forn a 180ºC.

2.Tamisarem la farina amb el llevat i l’unirem a la pasta barrejant molt be perquè no quedin grumolls.

3.Aquesta pasta la separarem en dos meitats, a cada bol ens quedarà aproximadament uns 500g.

4.En un dels dos bols i tirarem els dos cacaus i ho barrejarem molt be fins que sigui homogeni, veureu que queda una pasta molt fosca així es com ha de quedar per aconseguir els dos colors ven diferenciats.

5.En un motlle des emmotllable hi posarem un paper de forn a la base com vam fer amb la coca de iogurt i l’engreixarem amb una mica d’oli o mantega.

6.Ara es el moment  perquè el bescuit ens quedi amb les ratlles ben diferenciades. Posarem una cullerada sopera de pasta blanca al fons i al mig del motlle i just a sobre de la cullerada anterior i tirarem una cullerada de la pasta negra, ella mateixa s’anirà estirant. Hem d’anar posant una cullerada de cada i sempre sobre de l’altra fins acabar la pasta. Porta dos minuts de feina i el resultat es ven vistos.

7. Posem el bescuit al forn, a la meitat de la cocció (25minuts) jo el tapo amb un tros de paper d’alumini si no s’hem crema, i el deixem uns 25-30 minuts mes. En total uns 50-55 minuts.

8.Per saber si el tenim del tot cuit el punxem amb un escuradents i si surt net ja esta el bescuit llest! Deixem reposar 2 minuts a dins el forn amb ell apagat.

9.Fora del forn el deixem refredar 10 minuts i el desemmotllem sobre una reixa o un plat, si el deixéssim dins el motlle ens agafaria humitat i quedaria moll.

Bon profit a tots!!

diumenge, 26 de febrer de 2012

ESPARDENYA AMB BACÓ I FORMATGE DE CABRA



Fa uns dies a la feina parlàvem amb la Pepita Ribes, una companya, de les espardenyes, jo li vaig explicar com havia fet aquestes, una mica diferents i l’idea li va agradar. Com que aquell dia no tenia pa, li vaig dia a la mama que m’hen portes i l’únic que va trobar va ser una barra gallega, doncs dit i fet una espardenya amb pa gallec i una mica tunejada. La veritat es que hem va sorprendre molt perquè hem va agradar mes amb aquest pa que no pas amb el de pagès, en fi ja ho sabeu tot va a gustos! Espero que tots us animeu a fer-les ja que es molt, molt fàcil!

Ingredients:

Escalivada (com fer escalivada a casa aquí)
Pa de pagès o el que mes us agradi
Oli d’oliva
Formatge de cabra (rulo)
Bacó

1.Torrem una mica el pa a la torradora, un cop torrat hi tirarem un rajolí molt fi d’oli.

2.Ha sobre i posarem l’escalivada amb una mica de gracia, jo la vaig anar posant a muntanyetes, un cop plena la llesca semblava una quadricula verda i vermella, feia bonic i tot, jejeje! Hi tirarem un rajolí d’oli i un polsimet de sal. Si no tenim escalivada feta a casa la podrem comprar feta a qualsevol super.

3.Tallarem el bacó i el posarem al mig de la llesca simulant una tira o com mes gracia us fagi, i a cada costat i posarem mig tall de formatge de cabra (rulo petit).

4.Ho posarem a gratinar al forn uns 5 minuts just perquè es desfaci el formatge, el bacó agafi una miqueta de color i tot això vigilant de que no es torri en excés el pa.

5.Fora del forn i tiraren un raig d’oli per sobre i a menjar!!

Bon profit a tots!!

dimecres, 22 de febrer de 2012

CALDO DE POLLASTRE


Aquest dies de fred sempre be de gust una cosa ben calentona. I perquè no un caldo, aporta vitamines i proteïnes del mateix pollastre i en menor mesura de calci dels ossos que i posem. Apart el caldo diu que cura dels constipats, si més no sempre que ens arefredàvem  i teníem tos les iaies sempre feien caldo i ens dient que ens aniria molt be per la tos. Aquí el deixo ja que a vegades necessitem caldo per fer algun plat o simplement el podem fer i deixar-lo al congelador per quan ens vingui de gust una sopa. I aquí una idea de sopa,  una mica de caldo amb fideuets bullits i trossets de la carn i les verduretes del mateix caldo, a que no hem direu que es un plat rodo?

Ingredients:

2 carcasses de pollastre
¼ de gallina (sempre li poso la part de la cuixa)
2 ossos petits de porc
2 ossos petits de vedella
2 ossos petits salats
1 os de pernil
3 pastanagues
1 nap
1 rama d’àpid
1 porro
1 ceba petita
2 patates petites

1.Pelar les pastanagues, el nap, la ceba, les patates i retirarem les fulles verdes del porro. Posarem una olla gran plena fins a ¾ mes o menys i la posarem al foc a bullir. Quan bulli i tirarem les carcasses de pollastre i la gallina.

2.Quan torni a bullir i tirarem els ossos del porc, de la vedella i totes les verdures. Això ho deixarem bullir ¾ d’hora. Si veiem que hi ha massa aigua a l’olla en retirarem una mica en un bol i el reservarem.

3.Passats aquest temps hi posarem els ossos salats i l’os del pernil. Si s’ha evaporat molt caldo ni tirarem del que tenim reservat, si convé hi tirarem mes aigua, el que importa es que l'olla sempre tingui casi be la mateixa quantitat de liquid. Hi ho deixarem bullir entre ½ i ¾ d’hora mes.

4.Passat aquest temps veurem que el nostre caldo te un molt bon color. Ja el podrem apagar i deixar refredar. Aquí el nostre caldo ja esta llest!

5.Per utilitzar el caldo cal colar-lo per treure-li les impureses que pugui tenir i utilitzar-lo al nostre gust.

6.A mesura que es va fen el caldo amb una escumadora li vaig treien les impureses que fa ( l’espuma), i quan i tiro l’os del pernil a mesura que deixa l’oli per sobre li vaig treien amb un cullerot sinó aquest oli faria el caldo una mica ranci.

7.Si heu observat no i tiro sal, perquè considero que entre els ossos salats i el pernil ja te prou bon gust, no cal potenciar-lo mes amb la sal. Ara això si sempre el provo quan el vaig a utilitzar per a fer sopa i si noto que li falta una miqueta, li tiro.

Bon profit a tots!!

dilluns, 20 de febrer de 2012

RESTAURANT TORRE COMBELLES


Avui us voldria parla d’un molt bon restaurant que fa un temps vam tindre el plaer de descobrir, El torre Combelles. Aquest restaurant esta situat a la Segarra, en un entorn preciós i el restaurant en si es molt acollidor. Sempre m’ha agradat molt menjar i d’un temps cap aquí disfruto quan vaig a un bon restaurant, però fins ara havia estat en restaurants on hi ha la típica cuina boníssima, però aquí han portat aquesta cuina  a un altre nivell, li han donat una volta i fa que les combinacions i els plats servits siguin una experiència apart pel paladar. Voldria parlar-vos dels plats que vam degustar aquest cap de setmana i que de ben segur no us deixaran indiferents.

Com aperitiu de benvinguda ens van servir una crema de carbassa amb un ou de guatlla. Una cullerada lleugera i que amb l’ou de guatlla arrodonia el plat.


El cremós de bolets amb arròs venere i xip de formatge. Per mi aquest plat no te paraules, el primer cop que el vaig provar els ulls se’m van envair de llàgrimes i no va de conya!! Es un arròs típic Italià de color negre molt llamatiu, amb una crema de bolets que fa del conjunt un plat suau, sense notar-se en excés els bolets i per arrodonir el plat un xip de formatge cruixent que amb la combinació del arròs es una bomba al paladar!



El filet de vedella amb salsa de foie i tòfona i un milfulles de patata. El filet de vedella no te cap secret, però la salsa si, es molt suau, sembla que pels seus ingredients tingui de ser molt forta per es tot el contrari. Amb un toc grogós i amb un paladar que no se li nota casi be el foie i amb la combinació de la tòfona fa que li doni a aquest plat un toc especial. Ho acaba de rematar l’acompanyament que porta, un milfulles de patata que es un quadradet de patata a lamines amb nou moscada i bechamel.


Civet de cérvol macerat amb fruits rojos, amb moniato, salsa amb bolets i al seu capdamunt una patata que semblava confitada. Per mi una combinació boníssima!! El toc àcid i dolç de les fruits rojos, ressaltava amb els sabor dels bolets i el dolç del moniato. La mestressa ens va explicar que era un semblant a les cuines mes de centre Europa on barregen fruits rojos en els seus plats.


Ara els postres.
Crema de plàtan i crema de poma amb una lamina cruixent de galeta maria i regat amb suc de taronja. Una combinació que recorda a la papilla de bebè. Aquest plat era per menjar amb cullera grossa ja que havies d’agafar una mica de tot en cada cullerada. I per arrodonir el plat sobre la crema de plàtan hi havia una mica de peta zetas natural sense gust a res, però amb la peculiaritat que senties es crekcrek a la boca!! Un 10!!


Crema de xocolata, amb un bescuit de pa d’espècies regat amb oli d’oliva i escames de sal. Hem va costar una mica al llegir però ràpidament vaig veure que era una reconstrucció del pa amb oli i xocolata de tota la vida! I la veritat que si, van aconseguir que recordes quan era estiu i estava al pati petit de casa la iaia amb els meus cosins berenant aquest plat. Un gran record i el plat boníssim, un bescuit compacte amb gust d’espècies entre canella i sèsam poder les que mes vaig notar, la crema de xocolata era compacta per quan la posaves a la boca es desfeia a l’instant ja us dic un plat molt sòtil i amb uns records extraordinaris!


I per acabar confitura de carabassa, amb mato de Veciana i ametlles garapinyades. Les dues primeres coses soles no tenies cap que, ja que venia a ser un tipus de cabell d’àngel amb mato, però el plat el feia especial l’ametlla garapinyada que al ser dolç li donava el punt exacte al plat. Una cosa molt senzilla però arrodonida amb una simple ametlla.


Per acabar nomes dir-vos que el lloc es ideal amb un caliu per part de la mestressa molt acollidor i que relació qualitat preu també molt be, així que ja sabeu que un cap de setmana que no sabeu que fer agafeu el cotxe i apropeu-vos a fer un mos, no en sortireu indiferents!

Adreça: Cta. 1412, Km, 14
Codi postal: 25.753
Poble: Sanaüja
Telèfon: 627.447.903

Salut a tots!!

dimecres, 15 de febrer de 2012

CROQUETES DE PERNIL I OU DUR



Amb aquesta recepta aquest mes hem presentaré a la recepta del 15 de els fogons de la bordeta i xocolata desfeta!! Personalment hem fa molta il·lusió presenta aquesta recepta meva ja que a casa sempre els hi han agradat molt aquestes croquetes, el Xavier sempre les vol de pernil, no son res de l’altre mon però a vegades amb les coses senzilles es quan arribes al cor de la gent, be en aquest fet a l’estomac jejeje! Dir també que es el primer cop que hem presento amb un recull de receptes com aquest, ja que en un any han crescut molt i que des de el meu humil blog de cuina voldria presentar aquestes croquetes perquè tothom que vulgui les pugui fer.

Ingredients:

120gr de ceba picada
200gr de pernil salat picat
100gr de mantega
100gr de farina
600ml de llet
2 ous durs
Per a arrebossar:
Farina
Pa rallat
1 o 2 ous
Oli abundant per fregir-les

1.Picarem la ceba amb la picadora i la reservarem. Després farem el mateix amb el pernil i el reservarem. Pesarem els ingredients i els deixarem tots preparats.

2.En una paella posarem la mantega i la deixarem desfer a foc fort. Quan sigui desfeta i tirarem la ceba picada i la deixarem fregir. Jo amb les barilles manuals la vaig movent tota l’estona ja que es tan menuda que en un tres i no res es pot cremar, fins que sigui roseta.

3.Baixarem el foc a la meitat i tirarem la farina tamisada, aquí l’integrarem amb la mantega i la ceba barrejant fins que quedi com una mena de pasta i ho barrejarem 1 minut per a que la farina perdi el gust de cru que te.

4.Tirarem un raig de llet i barrejarem fins que sigui casi be del tot integrada i llavors i tirarem la llet en quantitats importants i l’anirem barrejant fins que sigui casi be integrada i així fins que se’ns acabi la llet.  Ha de quedar una bechamel espessa, el punt esta en quan se’ns d’espega la nostra massa de les parets de la paella. Si ens queden grumolls podem passar-hi la batedora elèctrica.

5.Ara es el moment de tirar el pernil picat i l’ou dur picat, ho barrejarem tot molt be per a que s’integri be tot a la massa. Apagarem el foc i ja tenim la massa feta.

6. Quan l’apaguem del foc esperarem 5 minuts i la taparem amb film. La deixarem refredar sobre el marbre i després la passarem a la nevera així es farà una mica mes compacta i ens anirà millor per a formar les croquetes. Millor si les deixem d’un dia per l’altre.

7.Ara es el moment de formar les croquetes, tenim dos opcions que es agafar una petita porció amb les mans i donar-li forma a la croqueta o amb dos culleres agafar una mica de massa i passant d’una cullera a l’altra es formarà la croqueta, aquí cadascú que ho faci com mes be li vagui. Quan tinguem una croqueta la passarem per farina, ou i pa ratllat respectivament, i així amb totes les croquetes.

8.I ara es moment de fregir-les amb oli abundant fins que siguin daurades. I a degustar-les perquè la veritat que son boníssimes!!

9.Podeu substituir la mantega per la mateixa quantitat d’oli d’oliva però personalment no tenen el mateix gust.

10.Segur que us heu fixat que no tenen sal, doncs es així no tenen sal perquè el pernil ja li dona la sal necessària per a fer-les prou bones.

11.Un cop donada la forma a la croqueta i la tingueu arrebossada les podeu posar en un tuper i congelar-les, son igual de bones!

Bon profit a tots!!!

divendres, 10 de febrer de 2012

MELMELADA DE TARONJA

                                                              
Ara que tenim les taronges en plena temporada s’han d’aprofitar que es quan mes dolces i bones son. Així que mirant un llibre que tinc per casa vaig veure que fer una melmelada era la cosa mes fàcil del mon i hem vaig decidir a fer-la ja que mai ho havia provat i la veritat que el resultat hem va agradar molt. Aquest resultat també hem va fer veure que les coses fetes a casa guanyen un 1000% ja que jo la melmelada de taronja de compra no m’agradava la trobava agra i això feia que hem tires enrere, en canvi aquesta la vaig trobar molt bona i a casa també ha agradat molt, tan a casa la mama com a casa dels pares del Xavier els hi va agradar molt i això ha fet que en vulgui tornar a fer, ja que quan una cosa agrada també disfrutes fen-la així que ja sabeu mans a la obra i a disfrutar.

Ingredients:

1 kg de taronges ja pelades (unes 10 taronges)
500gr de sucre blanc
200gr de sucre morè
1 llimona
200ml d’aigua

1.Treurem a 3 o 4 taronges la part taronja agafant el mínim de part blanca, això ho aconseguirem amb un pelador de patates. Aquestes tires les posarem a bullir 5 minuts amb aigua, passat aquest temps retirarem aquest aigua i tornarem a posar a bullir les pells 5 minuts mes. Les colarem, les tallarem ben petites i les reservarem. Aquest procés serveix per treure una mica l’amargor de la pell.

2.Ara agafarem i pelarem totes les taronges. Primer els i traurem els barrets, la posarem plana sobre una fusta de tallar i amb un Ganivet gran i ben esmolat li traurem tota la pell fent talls de la part de sobre cap a la part de sota, inclosa la part blanca ja que es la que fa que amarguegi. Si queda una miqueta de pell blanca al final de pelar-les totes les repassem perquè no n’hi quedi. Ara si us agrada la melmelada de taronja amarga podeu deixar part d’aquesta pell.

3.Obrirem les taronges i els hi traurem la tira blanca aquella del centre i el nus que fa al cul. Aquestes parts les tirarem.

4.Tallarem les taronges a daus d’uns 2-3 cm, aquest procés millor fer-lo sobre d’un bol així aprofitarem tot el suc que fa la taronja.

5.En una olla i posarem les taronges a daus, la pell que teníem bullida, els dos sucres, el suc de la llimona i l’aigua, i ho farem bullir a foc mitja uns 40 minuts. Ho anirem barrejant de tant en tant per evitar que s’hens enganxi a l’olla.

6.Passat aquest temps agafarem la batedora elèctrica i li donarem uns tocs perquè es trituri el just i tingui la textura de melmelada. Ho deixarem al foc uns 5 minuts mes.

7.Passat aquest temps agafarem una cullerada de la melmelada i la posarem sobre un plat perquè refredi ràpid i així sabrem si la textura es la bona (que sigui semi liquida i que li costi corre pel plat quan el movem). Si la deixem coure massa ens quedarà massa dura i no la podrem repartir be, ens quedarà semblant al que es el codonyat. Ara si veiem que li falta una mica doncs li deixarem 5 minuts mes i tornarem a repetir l’operació del plat.

8.Bo i calenta la posarem dins de pots de vidre ben nets i secs, i fins a dalt de tot aixi aconseguirem que quan la tanquem no i quedi aire dins del pot. La tancarem molt fort i girarem el pots al rebés i els deixarem així tot un dia a que refredi. Aquest procés fa que es faci el buit al pots, no es un bany maria però conserva igual. Jo aquest procés de conservació nomes el faig amb les melmelades la resta de conserves les faig al bany maria.

9.Amb aquests ingredients m’han sortit  3 pots de mida petita ( un pel mes petits del de llegums de tota la vida).

Espero que us agradi i bon profit a tots!!

dilluns, 6 de febrer de 2012

ARRÒS AMB VERDURETES

                                          
Be avui toca un arròs. Personalment aquest plat m’agrada molt de degustar, però un cop em poso a cuinar-lo mai li trobo el punt, o hem queda sec o no m’agrada de gust i sobretot amb la paella de peix; però en canvi aquest sempre queda be de gust bo i amb un bon gust de verduretes amb un toc de peix. La ració d’avui es per una persona així que ja sabeu a doblar quantitats si sou mes gent.

Ingredients:

100g de verdures de samfaina (carabassó, albergínia, pebrot, ceba…)
80g d’arròs
4 cullerades soperes de tomata natural triturada
Unes gambes o cloïsses
3 vasos de caldo
½ pastilla de caldo de verdures
Oli d’oliva
Sal

1.Agafarem les verduretes, les pelarem i les tallarem a daus petits.
   En una olla i posarem l’aigua amb la pastilla de caldo i deixarem que bulli.

2.En una paella petita i tirarem un raig d’oli i a foc fort hi courem les verduretes, quan estiguin cuites i tirarem les cullerades de tomata i deixarem que es sofregeixi be.

3.Quan les verdures siguin al punt hi tirarem l’arròs i li donarem unes voltes perquè es dori una miqueta, baixarem el foc hi tirarem el caldo bullint i les gambes o les cloïsses i rectificarem de sal.

4.Deixarem uns 18-20 minuts al foc anar remenant i vigilant que no s’enganxi a la paella, si necessites mes caldo li tirarem una mica d’aigua.

5.Quan l’arròs sigui cuit apagarem el foc i deixarem 5 minuts en repòs.

6.Jo faig servir unes bosses de “pisto de verdures” que hi ha a la secció de congelats dels supers, les meves preferides son les de Mercadona i Bonarea. Tot i que això de les verdures va a gustos i si son fresques sempre podem triar mes, per exemple unes carxofes o mongetes ja ho sabeu que això va a gustos.

7.Les gambes per fer aquest arròs les agafo de les pelades i congelades igual que les cloïsses, ara això si amb unes gambes fresques ja seria mes que bo. Jejeje.

8.El caldo que faig el podeu substituir per un fumet de peix, o un caldo casolà de verdures o simplement aigua, amb aquest últim es una mica mes soset.

Bon profit a tots!!!!

dijous, 2 de febrer de 2012

COM FER ESCALIVADA


                                                        
Avui farem una cosa molt senzilla: Com escalivar al forn! Segurament tothom sap com fer-la però jo no sabia com s’havia de fer, així que aquí la deixaré per si algú es troba com hem vaig trobar jo quan la volia fer. Aquest plat es molt versàtil perquè ens serveix per fer infinitats de plats des de unes “espardenyes”, o com a amanida amb un bon raig d’oli d’oliva… Espero que us serveixi d’alguna cosa i més endavant anirem penjant receptes amb aquesta divinitat!

Ingredients:

Pebrots vermells
Albergínies
Unes gotes d’oli d’oliva

1.Netejarem be sota l’aixeta els pebrots i les albergínies i les eixugarem.

2.Tallarem els barrets de les albergínies i els i fen uns talls de dalt a baix per afavorir la cocció, hi les fregarem cada un amb una goteta d’oli d’oliva, també fregarem el pebrots amb una goteta d’oli.

3.Agafarem la safata gran del forn i la cobrirem amb un tros de paper d’alumini, i hi posarem les verdures ben repartides, si es toquen una amb l’altra no passa res.

4.Ho posarem al forn dalt i baix a 250ºC uns 45 minuts, si passat aquets temps de sota li falta un pelet li donarem el tomb i 5 minuts mes. En aquesta recepta els temps poden variar depenent del grans que siguin les verdures, així que ull al forn i a vigilar de tant en tant.

5.Quan siguin cuites les traurem fora del forn i deixarem que es s’arrefredin per poder-les pelar.

6.Per pelar els pebrots els hi traurem la cua estirant i sortirà casi be sol i amb delicadesa i una cullera el buidarem de totes les pepites que pugui tenir. Pel que fa la pell surt sola també amb delicadesa es anar separant la pell de la carn del pebrot. Amb l’albergínia es tan fàcil com treure-li la pell lilosa i llestos.

7.Ara es el moment de tallar-les a tires de la mida que mes ens agradi o que millor ens serveixi per ha consumir-ho.

8.Aconsello que els pebrots siguin d’una mida mes aviat grandeta així sempre tindrem mes carn ja que quan escalivem perden tota l’aigua i si son petits es queden amb no res.

9.Conseven molt be uns dies a la nevera dins un pot de vidre o un tuper, tot i que a l’estiu quan els tenim amb abundància jo els faig amb conserva o els congelo i així sempre en tinc de disponible.

Bon Profit!!!